Això dels dies mundials, internacionals...ja sabem que només són per recordar-nos que cada dia de l'any hauríem de pensar en la vida així en general, en les coses que són realment importants i que hem de cuidar perquè són essencials per conviure tots plegats i fer d'aquest món un lloc ben bonic.
El discurs sobre la pau, el "volem amor", colomets blancs i altres tòpics típics, els sabem ben bé tots...però com és que cada matí al pati segueix costant tant jugar tranquils, sense molestar la resta, i ens costa tant posar-nos al lloc dels altres?
No és fàcil allò de l'"empatia", oi? però entre tots, entre les famílies i el seu exemple, entre els mestres, companys i amics hem d'intentar anar canviant certes conductes, llenguatges i actituds... Perquè segur que si no fem allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres, si intentem entendre com es deu sentir aquell company quan li diem una cosa que no li agrada, segur que tots plegats estarem més feliços i no ens sentirem sols.
 |
| DENIP |
No hay comentarios:
Publicar un comentario